skip to main |
skip to sidebar
L'avanguardisme és un nou concepte d'experimentació i innovació en l'art que guia una sèrie de corrents des del segle XX fins als anys 30.Aquest corrent va sorgir quan Europa estava inmersa en una profunda crisi, que va desencadenar la Primera Guerra Mundial. Aquesta situació provocà que la societat es basés en el progrés i s'incorporesin a la creació artística elements del món modern , com són l'electricitat, la màquina de vapor, la velocitat... Alhora s'endinsaven en camps completament inexplorats, com el somni, la follia, l'atar, l'absurd...Elaboren una teoria de l'art contrària a les doctrines del passat i inicien la recerca de noves formes expressives, amb el convenciment que des de l'art es pot canviar la societat.Els orígens de l'avantguardisme es troba en el romanticisme, pel valor que aquest moviment donava a la inspiració, el sentimentalisme, la llibertat de llenguatge i el trencament de fronteres entre el que és real i el que és imaginari.
Catalunya, receptiva de mena i oberta sempre als esdeveniments culturals, es fa ressò dels neguits i frustracions que esclaten a la resta d'Europa durant les primeres dècades d'aquest segle.L'avantguardisme a Catalunya, no deixa de ser un fet paradoxal. I ho és per una raó òbvia: ¿quin sentit pot tenir la pretesa destrucció d'una cultura que, com la catalana, no ha pogut consolidar-se mai definitivament? L'avantguarda literària resulta moderada a causa de la mateixa situació anòmala del fenomen català. Davant d'aquesta idiosincràsia, els autors avantguardistes defugiren, sovint, la discussió perquè la cregueren inútil. L'avantguardisme català es prodria dividir en tres etapes.
La primera etapa que, cronològicament, correspon a la segona europea, pot emmarcar-se entre 1916-1924, és a dir fins a la mort de Joan Salvat-Papasseit. Durant aquests anys es donen a conèixer les primeres obres dels nostres poetes avantguardistes. El mateix Salvat-Papasseit divulga les seves reflexions Concepte de poeta (1919) i Contra els poetes en minúscula (1920).
La segona època engloba dotze anys, des de 1926 al 1938. Es caracteritza per la influència del surrealisme francès. Es publica el Manifest Groc (imprès en un full d'aquest color l'any 1928 signat per Dalí, Montanyà i Gasch, on es considera que no cal discutir . seguit d'uns fulls grocs. El poeta J. V. Foix edita Gertrudis (1927) i KRTU (1932), poemes en prosa de tipus superrealista.
El tercer període es dona ja després de la Guerra d'Espanya i en una situació de difícil permanència. Es produeix a partir del 1948 i ocupa bona part dels anys cinquanta. Un grup d'artistes plàstics anomenat Dau al set assumeix el protagonisme. La revista Poesia, editada entre 1944-45 per J. Palau i Fabre, va emprar certs recursos d'avantguarda; significa el pont entre els dos períodes
Joan Salv
at i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894- Barcelona, 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda , va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes. Escriptor del poema de la rosa als llavis.
Fou un dels principals poetes de la literatura d'avantguarda . Va ser influït pels cal·ligrames d'Apollinairei pel futurisme de Marinetti , notablement en els seus primers llibres, on és palesa l'atracció que en els futuristes provocaven els invents: el telègraf, les ones hertzianes, el tramvia, etcètera.
Desenvolupà una línia lírica que l'acosta a la poesia popular -la cançó - i a l'evolució que va portar a terme part del moviment noucentista , amb el qual manté més relacions que les esperades. Tot i que va començar com a poeta avantguardista, escrivint cal·ligrames, finalment deriva cap a formes clàssiques.
La trajectòria de Joan Salvat-Papasseit convida a especular cap a on hagués evolucionat el seu estil. De manera significativa, la seva obra pòstuma Óssa Menor duia el subtítol Fi dels poemes d'avantguarda.
El cubisme : Moviment artístic desenvolupat principalment entre el 1907 i el 1914, les principals aportacions del qual consistiren en una nova interpretació de l'espai, en la renovació de les tècniques i en l'ús d'un llenguatge formal geometritzant.
Els orígens poden ésser situats en la influència de Cézanne i en l'aprofitament de certes solucions procedents d'arts primitius, com el dels negres i el dels polinesis.
El dadaisme :també conegut com a moviment dadà, va ésser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916i el 1925, precedent immediat del surrealisme. 1920 - el moviment Dadá. El dadaisme es caracterizà per l'ús de materials no convencionals amb intenció de transgredir els cànons estètics. La introducció deliberada del col·lage fotogràfic, alteracions i fotomuntatges, Fountain de Marcel Duchamp (1917).El moviment va caracteritzar-se per una postura nihilista, anàrquica, irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art, i la política tradicional.
El surrealisme : moviment artític, intel·lectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat.
El futurisme :expressa una nova manera d'entendre la realitat: ja no es tracta de representar el que veiem sinó també tot el que està relacionat amb el que veiem: un estat d'ànim, les sensacions i emocions de l'espectador, la percepció del temps, de la llum, de l'espai i del moviment.
