Catalunya, receptiva de mena i oberta sempre als esdeveniments culturals, es fa ressò dels neguits i frustracions que esclaten a la resta d'Europa durant les primeres dècades d'aquest segle.L'avantguardisme a Catalunya, no deixa de ser un fet paradoxal. I ho és per una raó òbvia: ¿quin sentit pot tenir la pretesa destrucció d'una cultura que, com la catalana, no ha pogut consolidar-se mai definitivament? L'avantguarda literària resulta moderada a causa de la mateixa situació anòmala del fenomen català. Davant d'aquesta idiosincràsia, els autors avantguardistes defugiren, sovint, la discussió perquè la cregueren inútil. L'avantguardisme català es prodria dividir en tres etapes.
La primera etapa que, cronològicament, correspon a la segona europea, pot emmarcar-se entre 1916-1924, és a dir fins a la mort de Joan Salvat-Papasseit. Durant aquests anys es donen a conèixer les primeres obres dels nostres poetes avantguardistes. El mateix Salvat-Papasseit divulga les seves reflexions Concepte de poeta (1919) i Contra els poetes en minúscula (1920).
La segona època engloba dotze anys, des de 1926 al 1938. Es caracteritza per la influència del surrealisme francès. Es publica el Manifest Groc (imprès en un full d'aquest color l'any 1928 signat per Dalí, Montanyà i Gasch, on es considera que no cal discutir . seguit d'uns fulls grocs. El poeta J. V. Foix edita Gertrudis (1927) i KRTU (1932), poemes en prosa de tipus superrealista.
El tercer període es dona ja després de la Guerra d'Espanya i en una situació de difícil permanència. Es produeix a partir del 1948 i ocupa bona part dels anys cinquanta. Un grup d'artistes plàstics anomenat Dau al set assumeix el protagonisme. La revista Poesia, editada entre 1944-45 per J. Palau i Fabre, va emprar certs recursos d'avantguarda; significa el pont entre els dos períodes
No hay comentarios:
Publicar un comentario